L’auditori s’ha construït per acollir el concert “Transparències”, composat i interpretat per Pau Elias i Berta Puigdemasa. De la mateixa manera que la música és efímera, es proposa un espai efímer, amb l’ús de recursos naturals renovables i zero residus generats.

El lloc la sala de tancs d’acer inoxidable del celler de Raïmat, any 1918 obra de l’arquitecte modernista Joan Rubió i Bellver.

Com material de construcció, ús temporal d’ampolles de vidre del mateix celler on s’ubica l’auditori, material desviat del procés productiu, passant a ser material de construcció per tres dies. S’explora les qualitats del vidre, la seva transparència i capacitat de reflexió de la llum i del so, la seva sensació de fragilitat, lleugeresa,...

L’auditori, es formalitza a través d’una geometria en cercle, sense arribar a ser tancat completament, dibuixat com  una seqüencia de punts, que es materialitza amb 40 grups de 7 palets d’ampolles de vidre transparents, amb un total de 64.960 ampolles. Es tracta d’un espai unitari com a pati de cadires, amb capacitat per a 250 persones assegudes, ordenades en cercles concèntrics al voltant de l’escenari, situat aquest al centre del cercle.

La llum artificial completa l’escenografia de l’espai.  Es munten 18 pars led RGBW il·luminant les ampolles per  l’exterior de l’auditori, convertint el límit de l’espai en una gran làmpada de vidre que es va modificant  en complicitat amb la música.

Un cop acabat el concert i desmuntat l’auditori, el material es retornat a la cadena productiva, sense deixar el més mínim rastre damunt del lloc. A partir d’aquí les ampolles s’ompliran de vi per la seva posterior comercialització.