L’espai de la sala de màquines situada a la part est, es desenvolupa en dues plantes, essent el tancament de la part inferior resolt amb vidre, amb la voluntat de manifestar tota la maquinària a l’exterior.

Una pell de xapa grecada lacada amb idea de continuïtat de la coberta amb la paret sud, embolica les cambres frigorífiques i els corredors, actuant com una segona pell, definint una cambra d’aire que permet ventilar al seu través, així com conduir les aigües pluvials fins al terra on són recollides per una canal lineal, essent posteriorment emmagatzemades en una cisterna ja existent, ubicada sota la zona d’aparcaments.

El talús que resulta entre el carrer Pau Agustí i la plataforma de la central i que recorre tota la longitud de la parcel•la, serà un talús verd rematat per una filera arbrada a la part superior, reforçant així la idea de linealitat del conjunt.

Per acabar cal fer menció de la bona predisposició mostrada per la propietat per la construcció d’una nau, que a més de donar resposta als requeriments funcionals, tècnics i econòmics, introduís la capacitat ordenadora de la forma com a criteri identificador de l’obra.