De la mateixa manera que la música és efímera, es proposa un espai efímer generat com a reorganització per 1 dia de 3.117 palots de fusta de 1,20x1,20x0,75m, emprats com a material i mòdul únic, realitzat a manera de construcció industrialitzada amb reutilització del 100% del material, residu zero, transport mínim i temps d’execució mínim (2 dies).

La formalització de l’auditori parteix de la idea de buidar, d’extracció de material i desplaçament de columnes de palots, anàlogament a com s’extreuen els blocs de pedra en una cantera.

L’auditori consta de dos espais diferenciats: el vestíbul d’accés, un espai delimitat pel magatzem de palots, l’auditori i les agrupacions de palots separades entre elles, generant visuals cap a la pròpia central i cap al paisatge...i  l’auditori, un espai de planta quadrada de 20mx20m, girat 45º graus respecte a la retícula de palots apilats a 11 d’alçada. Aquest gir de la planta genera una superfície retranquejada del tancament de l’espai, que a banda d’un motiu plàstic, suposa una important millora de les condicions acústiques de la sala, que juntament amb el bon comportament dels palots com a ressonadors de ranura de grans dimensions, permeten obtenir un temps de reverberació quasi òptim, sense necessitat de més correccions.

Es segrega la circulació del públic separada de la de tècnics i músics, expressades aquestes en el volum mitjançant unes fines escletxes, que permeten visuals entre dins i fora, generant fluïdesa de l’espai.

La llum completa l’escenografia de l’espai, amb continuïtat de la llum crepuscular de les 21:50h, inici del concert, al banyat dels palots amb pars led que van canviant de color a cada peça musical interpretada. De la mateixa manera, es passa del blau del cel al negre absolut de la nit. L’accés és il·luminat amb un grup de projectors led de color blau fix, projectant la llum contra el volum exterior de fusta de l’auditori i contra tres grups de palots aparellats que fan de filtre al pas de públic.